Quadern de receptes

Brunyols de Quaresma de l'Empordà

2010-02-23T13:30:00.002+01:00

Ingredients :

6 ous
200 g de sucre
1/2 vas d'aigua bullent
1/2 vas de llet bullent
15 g de sal
95 g de mantega
1 quilo de farina
90 g de llevat de forner
1 llimona
15 g de matafaluga (anís verd)
1/2 tassa d'Anís del Mono
1 litre d'oli de gira-sol

Bulliu l'aigua amb la matafaluga deixant que pugi tres vegades (per què? ni idea... coses de senyores d'abans)
Separeu les clares dels rovells i munteu-les a punt de neu.
Ratlleu la pell de la llimona.
Desfeu el llevat amb les mans.
Poseu la mantega al bany maria.
Poseu l'aigua amb les llavors, les clares, la sal, el llevat, l'anís, la pell de la llimona ratllada, el sucre, la llet, els rovells i la mantega fosa.
Afegiu la farina a miques.
Pasteu durant al menys mitja hora.
Bolqueu la pasta dins d'un cosi i tapeu-la amb un drap enfarinat. Cobriu amb una manta lleugera.
Deixeu-lo dins una habitació caldejada durant una hora i mitja. Si l'habitació no està caldejada, trigarà quatre hores en pujar.
Es veu que ha pujat perquè la massa es desenganxa de les parets del cosi.
Poseu l'oli a bullir en una olla gran i fonda.
Poseu una mica d'oli en un platet i mulleu-vos els dits per poder formar els bunyols.
Feu un foradet al mig.
Fregiu-los en l'oli ben calent i treieu-los quan siguin daurats, més aviat foscos però tampoc massa.
Deixeu-los reposar sobre paper de cuina i, al final, afegiu sucre glas per sobre.

Recordeu : Pastar molt i molt bé la massa és el secret de l'èxit d'aquests brunyols empordanesos.

La Sopa de Ceba (gratinada!!!)

2010-02-10T22:16:00.001+01:00

1/2 k de cebes
1/2 litre de brou vegetal
una llesca de pa per persona
formatge gruyère (o el que tingueu a mà)
oli
sal

Peleu les cebes ; talleu-les per la meitat i després, toscament, a mitges llunes.
Poseu una cassola al foc amb un raig d'oli.
Escalfeu el brou.
Quan la ceba sigui transparent però no rossa, incorporeu el brou a la ceba i deixeu que tot plegat cogui durant uns 15 minuts.
Repartiu la sopa en bols.
Torreu les llesques de pa.
Poseu-ne una sobre cada bol, damunt la sopa.
Afegiu el formatge ratllat per sobre de la llesca.
Gratineu al forn fins que el formatge s'hagi daurat.

Amb el fred que fa, res és més plaent que un bol d'aquesta sopa en tornar a casa.

Fem crêpes!

2010-02-02T00:09:00.012+01:00

Avui és la festa de la Candelera, la festa de la llum al bell mig de l'hivern. A França, la crêpe simbolitza el sol que acosta els dies de bon temps.

Per 16 crêpes :

2 ous
2 gots de farina
2 gots de llet
un polsim de sal

Barregeu tots els ingredients alhora dins d'una batedora o amb l'ajut d'un minipimer. Deixeu reposar la pasta durant deu minuts si teniu temps. Si no, no cal.
Escalfeu una paella anti-adherent amb una mica de mantega.
Poseu a la paella calenta la quantitat de pasta que cap en un cullerot.
Deixeu que cogui d'un costat. Quan veieu que els voltants de la crêpe s'aixequen lleugerament i es formen petits cercles tipus cràters al centre, ja li podeu donar la volta.
Feu-la saltar, si us en veien capaços, en l'aire perquè giri. Sinó, gireu-la amb molt de compte agafant-la per les puntes.
Quan sigui feta dels dos costats, retireu-la damunt d'un plat i cobriu-la, perquè no es refredi, amb un altre plat o deixeu-les al forn al mínim.

Aquesta és la recepta que fem a casa des de fa molt anys. Mengeu-les amb el farcit que us vingui de gust, dolç (melmelades, mel i coco, llimona i sucre, nutella...) o salat (formatge i xampinyons, verdures a la planxa, espàrrecs de marge...).

Si voleu podeu seguir la de monsieur Tiersen (encara que ell hi posa aigua i oli i nosaltres no...)

Però, en tot cas, recordeu farcir-la!!!

Galetes de gingebre per Nadal

2009-12-18T18:50:00.012+01:00

170 g de farina de blat
100 g de mantega
2 cullerades soperes de nata líquida
2 cullerades soperes de mel líquida
1 culleradeta de gingebre en pols (si en teniu a casa)
1 polsim de llevat químic
1 polsim de sal
2 cullerades soperes de trossets de gingebre confitat
1 presa de xocolata per fondre

Escalfeu el forn a 180º
Barregeu la farina amb el llevat
Incorporeu la mantega tallada en trossets
Afegiu la nata, la mel, la sal i els trossets de gingebre confitat tallats petits
Feu una bola
Estireu la massa sobre el marbre de la cuina i feu-ne formes amb un motlle.
Poseu-les sobre una plata coberta de paper especial per forn.
Entreu-les al forn.
Traieu-les quan siguin daurades.
Desfeu una presa de xocolata per fondre amb "una gota" d'aigua.
Poseu la xocolata desfeta dins d'una xeringa i dibuixeu dos ulls i un somriure als ninots de gingebre!

D'acord, no són lleugeres, però és Nadal, fa fred, els nens són a casa i fan tanta il·lusió a sobre de la taula...

"Pain d'épices" amb taronja

2009-11-14T16:30:00.002+01:00

Aquesta recepta és una adaptació d'una que vaig trobar al blog Cakes in the city. Una delícia!!

Vaig fer aquest pastís perquè tenia ganes de fer-ne un i no quedaven ous a casa. És fàcil de fer, gens complicat i prou ràpid de preparar. La cocció, en canvi, és llarga.

300 g de farina
50 g de sucre roig
2 culleradetes d'espècies (canyella, clau, anís verd, gingebre, nou moscada... si us en falta alguna, no patiu, poseu-hi més canyella que sempre queda força bé)
1 culleradeta de llevat en pols
1 culleradeta de bicarbonat
130 cc d'aigua molt calenta
60 g de mantega fosa
200 g de melmelada de taronja
130 cc de mel suau
un bon polsim de sal

Escalfeu el forn a 150º C.
En un bol gran, barregeu la farina, el sucre, les espècies, els llevats i la sal. Si teniu anís verd, passeu-lo uns instants per la paella, en sec, per realçar-ne el sabor.
En un altre bol barregeu la mel, l'aigua calenta, la melmelada i la mantega fosa.
Afegiu progressivament els ingredients secs del primer bol i barregeu fins que la massa quedi ben homogènia. Va molt de pressa, és genial aquesta recepta!
Folreu un motlle de plum-cake amb paper de forn (el venen a Schlecker).
Aboqueu-hi la massa i tireu-hi sucre per sobre (la segona vegada vaig posar-hi anís verd)
Enforneu durant una hora i quart aproximadament, el segon cop vaig trigar una hora i mitja. Comproveu si està fet punxant-lo al mig amb un ganivet. Ha de sortir ben net.
Aquest pastís es conserva molt bé durant dies. De fet és més bo el segon dia que el primer ja que perd humitat.

Degusteu-lo amb un te que us agradi i veureu el cel!!

Cuscús amb verduretes

2009-10-28T22:38:00.009+01:00

200 g de cuscús integral
1 ceba tendra
2 pastanagues
1 tomàquet
1 pebrot verd
olives negres
llavors de carbassa
mitja llimona
ras el hanout
pebre vermell picant
pebre
oli
sal

Un altre plat de cuina ràpida! Com es nota que no tinc gaire temps per res aquests dies... Però la veritat és que és un plat amb premi perquè a més de fàcil i ràpid és deliciós!

Poseu oli al plat de la tagine, o en una cassola de fang no gaire grossa. Quan sigui calent, tireu-hi la ceba amb una mica de sal i deixeu-la uns minuts fins que sigui transparent.
Afegiu el tomàquet tallat a trossets.
Ratlleu les pastanagues i talleu el pebrot a tiretes fines. Peleu i piqueu un gra d'all.
Afegiu totes les verdures a la tagine/cassola.
Afegiu també les olives, una punta de pebre vermell, una mica més de ras el hanout i un raig de llimona.
Quan ho veieu tot ben integrat, tireu-hi el cuscús i una mica de brou en pols.
Cobriu-ho tot amb aigua, però sense passar-vos, just que cobreixi, sinó quedaria aquós i el resultat és un desastre.
Tapeu i deixeu-ho reposar durant 10 minuts.
Mentrestant, torreu les llavors de carbassa en una paella sense gens d'oli.
Remeneu amb una forquilla de fusta i torneu a tapar.
Al cap de 5 minuts més ja estarà llest.
En servir els plats, tireu-hi per sobre les llavors de carbassa torrades.

Us sabrà greu no haver-ne fet més!!

Papillotte de salmó i porros

2009-09-22T21:26:00.012+02:00

1 rodanxa de salmó
2 porros
suc de llimona
pebre
oli
sal
salsa de soja
un raig de vi blanc

Avui us presento una recepta d'un plat que podria ser un dels meus fast-foods. Poca feina i pocs estris per embrutar i rentar. Només s'ha de preveure el dia i l'hora que es vol cuinar. Si el salmó és congelat, caldrà treure'l del congelador unes quantes hores abans i deixar-lo dins la nevera.

En el moment de fer el plat, poseu el salmó en un recipient i marineu-lo amb unes gotes de suc de llimona, sal, pebre, oli i salsa de soja. Enceneu el forn a 190º.

Mentre espereu que es vagi marinant, talleu els porros en anelles ben fines. Passeu-los ràpidament sota l'aigua de l'aixeta per treure'n la terra que hi podria haver.

Cobriu el fons de la papillotte amb una part dels porros tallats. Poseu el salmó marinat al damunt i cobriu-lo amb la resta de porros. Afegiu unes gotes d'oli i un raig de vi blanc.

Tanqueu la papillotte i entreu-la al forn a 190º.

Al cap de 20 minuts ja estarà cuit.

Podeu servir-lo tot sol o amb arròs blanc bullit.

Muffins al vostre gust

2009-06-28T22:02:00.011+02:00

Després de quasi quatre anys amb el blog de la Violette Moulin he demostrat no ser gaire constant. Però la palma se l'emporta aquest Quadern de Cuina, que més que un quadern, sembla un quadernet.
Tot i així, i perquè m'insisteix la Caterina -así cosía, así, así...- us deixo una recepta que podeu fer, amb o sense nens pel mig, ara que us els hem tornat a incorporar a la vostra vida quotidiana i que estan tan feliços de tenir vacances...

Aquests són els ingredients per fer muffins i les diferents proporcions, tot i que no varien gaire en els ingredients principals.
El truc consisteix en barrejar d'una banda els elements sòlids i de l'altre els líquids. En aquesta taula, quan no s'especifica, es parla de grams, la "c" representa una cullerada de les de postres i la "C" una cullerada sopera.
Llavors es barreja tot durant un moment ben curt (aquest és el truc del seu aspecte irregular i deliciós) i encara que sembli que faltaria remenar encara, es posen en un motlle de magdalenes i s'entren al forn durant 15 minuts a 180º.
Els salats es poden menjar freds o calents i els dolços... també!

Bescuit de taronja

2009-04-06T01:20:00.008+02:00

Bescuit : 2 1 Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre.

Ara sé que del bizcocho se'n diu bescuit en català. Res de pa de pessic, que això és una especialitat vigatana mot particular. Bescuit.

1 taronja
1 cullerada sopera de melmelada de taronja (ben plena)
250 g de sucre
3 ous
100 g d'oli de blat de moro o de gira-sol
1 iogurt natural
250 g de farina
1 sobre de llevat
una mica de sal

Enceneu el forn a 170º.
Barregeu el sucre amb els ous i el suc de la taronja. Bateu amb força o utilitzeu una batedora elèctrica.
Afegiu l'oli. Seguiu batent.
Afegiu el iogurt i la melmelada. Bateu més i més.
En un bol gros barregeu la farina amb el llevat i la sal.
Ara barregeu-ho tot plegat amb ganes.
Prepareu el motlle amb una mica d'oli i pa ratllat per què la pasta pugi còmodament.
Enforneu durant una hora i quart o una hora i mitja, dependrà del vostre forn.
Punxeu el pastís abans de treure'l, l'agulla ha de sortir-ne totalment seca.
I recordeu, si el traieu del forn abans d'hora no el podreu tornar a coure!!

Es pot menjar així, es pot cobrir-lo amb xocolata, farcir-lo amb melmelada. Al vostre gust.
Jo el vaig portar tal qual a la feina i es va acabar en un plis...

Melmelada de gingebre

2009-03-09T00:57:00.008+01:00

250 g de gingebre fresc
1 llimona
500 g de sucre
3/4 de l de vi blanc
7 grams d'agar-agar

La nit abans, netegeu i peleu el gingebre. Recolliu les pells i cobriu-les amb el vi blanc i 2 cullerades de suc de llimona.
Deixeu-ho bullir durant trenta minuts.
Talleu el gingebre a rodanxes, cobriu-lo amb més suc de llimona i deixeu-lo tota la nit en maceració.
Al dia següent, coleu les pells del gingebre, retireu-les i torneu a posar el vi al foc.
Tritureu el gingebre macerat amb el suc i afegiu-lo al vi.
Afegiu el sucre.
Porteu-ho tot a ebullició i deixeu que bulli a foc suau durant 15 minuts.
Afegiu l'agar-agar i deixeu coure 5 minuts a foc lent.
Llavors apagueu el foc i deixeu reposar la melmelada durant 5 minuts.
Mentre, renteu els pots i les tapes, escorreu-los i poseu-los al forn a temperatura suau per tal que s'acabin d'eixugar.
Ompliu els pots fins amunt i tanqueu-los en calent. D'aquesta manera, es farà el buit.
Deseu-los en un lloc fresc.

Aquesta melmelada és picant però dolça. Una combinació única i exquisida...

Croquetes de seitan i porros

2009-02-23T19:46:00.000+01:00

la pasta de les croquetes, l'ou i el pa ratllat per arrebossar-les...

les croquetes preparades per saltar dins la paella !

les croquetes acabades de fer !!

250 g de seitan
1 ceba petita (opcional)
3 porros
1 tòfona (opcional)
6 cullerades soperes de farina integral
500 ml de llet (o de llet de soja, o de civada)
30 g de formatge ratllat
pebre, nous moscada, oli, sal
un ou i pa ratllat

Piqueu el seitan i reserveu-lo. Piqueu la ceba i talleu els porros en anelles.
En una paella ampla poseu una mica d'oli, la ceba i els porros.
Quan siguin transparents, afegiu el seitan fins que agafi un to daurat. És el moment d'incorporar la farina, deixar que es torri una mica i afegir la llet, de mica en mica, tot remenant.
Quan la pasta sigui espessa incorporeu la tòfona tallada a làmines, el formatge ratllat, el pebre, la nou moscada i la sal.
Deixeu refredar la pasta de les croquetes dins d'una plata. Formeu-les amb l'ajut de dues culleres o directament amb les mans, tot i que jo poso la pasta dins d'una màniga pastissera i em surten d'una mida perfecte.
Passeu-les per ou batut i pa ratllat.
Fregiu-les ràpidament en oli ben calent i poseu-les sobre paper de cuina per treure'n l'excès d'oli.

Les vaig fer ahir per anar d'excursió al Pla de la Calma i van volar !!!

les croquetes a la panxolina dels excursionistes...

El pa nostre de cada dia...

2009-02-13T17:58:00.002+01:00

Des de fa uns anys tinc un forn de pa... Alta tecnologia alemanya! Quan explico que poso tots els ingredients dins la màquina i que ella mateixa els barreja, els pasta, fa llevar la massa, la cou i que, quan falta mitja hora per que soni el bip-bip, la casa fa una olor deliciosa de pa calent, la gent se'm queda mirant amb una cara...

Aquest és de pastanagues, llavors de carbassa i flocs de civada.

Es pot menjar amb cosetes dolces i amb cosetes salades.

Aquest porta carbassa, panses i sèsam.

Per poc no puc fer la foto de la primera llesca!

Aquest és l'últim que he fet : de ceba (fregideta...) i formatge emmenthal!!

El vam portar directament del forn a la taula!!

I aquestes són les meves proporcions (les mides són de la cullera que va inclosa) :

250 ml d'aigua
200 g de farina blanca
100 g de farina integral
100 g de farina d'espelta
1 sobre de llevat de pa
1,5 mida petita de sal
1 mida petita de sucre
1 mida gran d'oli
una mica de brou en pols (optatiu)

Trieu el programa per fer pa integral, tamany de pa mitjà.

Per fer el pa de pastanagues afegeixo una pastanaga crua ratllada, un grapat de llavors de carbassa i un altre de flocs de civada.

Per fer el pa de carbassa afegeixo 100 g de carbassa a daus bullida durant 20 minuts, uns 50 g de panses (si se'n vol més no hi ha cap problema) i un grapat de llavors de sèsam. S'ha de vigilar amb la quantitat d'aigua perquè la carbassa bullida ja en duu i cal respectar les mides líquides i sòlides.

Per fer el pa de ceba afegeixo una ceba fregida amb l'oli que després s'afegirá a la massa (en lloc de la mida d'oli cru) i 1/3 de tassa de formatge emmenthal ratllat.

Que tingueu un bon pa vostre de cada dia!!

Melmelada de taronges amargues

2009-02-03T20:35:00.012+01:00

2,700 quilos de taronges amargues
2 llimones
3 kilograms de sucre
4,5 litres d'aigua

Espremeu les taronges i la llimona. Recolliu totes les llavors i les pells en una gasa.
Afegiu l'aigua al suc de les fruites.
Talleu les pells de les taronges i llimona espremudes en quarts i després a tiretes de la mida que més us agradi, més o menys fines.
Afegiu les pells a l'olla.
Lligueu la gasa amb les llavors amb un cordill. Poseu aquesta bosseta dins l'olla lligant-la a la nansa.
Porteu a ebullició i deixeu que bulli durant 2 hores. Les pells han de quedar toves del tot.
Traieu la bosseta de gasa amb les llavors i deixeu-la sobre un platet.
Poseu un parell de plats nets al congelador.
Afegiu el sucre a l'olla i deixeu que cogui a foc lent. El sucre ha de quedar totalment dissolt.
Quan sigui dissolt, pugeu el foc i espremeu amb força la bosseta amb les llavors sobre la melmelada. En sortirà una gelatina espessa que ajuda a quallar la melmelada.
Un cop hagi començat a bullir amb força compteu 15 minuts.
Llavors poseu una culleradeta de melmelada en un dels plats del congelador i torneu-li a entrar. Quan sigui freda, toqueu-la amb el dit. Si la superfície "s'arruga" és que ja està, sinó, repetiu el procés al cap de deu minuts.
De tota manera, no patiu si la veieu líquida, un cop envasada segueix espessint.
Quan estigui feta, apagueu el foc i deixeu-la reposar durant 20 minuts.
Mentre, renteu els pots i les tapes, escorreu-los i poseu-los al forn a temperatura suau per tal que s'acabin d'eixugar.
Ompliu els pots fins amunt i tanqueu-los en calent. D'aquesta manera, es farà el buit.
Deseu-los en un lloc fresc.

No us puc descriure el resultat, s'ha de tastar...

Nachos amb formatge

2009-01-27T15:31:00.010+01:00

Doncs sí, ha estat un petit caprici... M'he comprat una bossa de nachos i he recordat els que m'agradava menjar en un restaurant americà que fa anys que van tancar.

una bossa de nachos
una ceba tendra
olives (avui eren arbequines)
formatge cheddar

Escolliu els nachos més bonics i sencers.
Talleu la tija de la ceba tendra en rodanxes superfines.
Talleu les olives a trossets petits.
Ratlleu el formatge, i molt... sense por... Que quedin ben coberts!
Enforneu a 200º amb només el gratinador encès.
Vigileu que no es cremin i que el formatge estigui ben fos.

Abolutament deliciosos!!

Pasta fresca !!!

2008-12-29T01:19:00.011+01:00

L'altre dia vaig recordar que tinc una màquina per fer pasta fresca...

350 g de farina
2 ous grans

1. Per fer la pasta, posem en un bol els ingredients i pastem amb les mans fins a obtenir una massa ben fina i elàstica.
2. Formem una bola que deixem reposar una estona.
3. Agafem la bola de pasta, i la tallem en tres parts.
4. Fem passar cada una de les parts pels rodets centrals de la màquina per fer-ne làmines. Cada vegada la pleguem, l'enfarinem i la tornem a passar apretant els rodets per què la massa sigui cada cop més fina.
5. Estenem les làmines en un estenedor de pasta (veure fotos) i les deixem assecar una estona per tal que després al tallar-les en cintes no s'enganxin entre elles.
6. Decidim l'amplada de les cintes (la màquina n'ofereix 4 mides) i les tallem.
7. Posem aigua a bullir amb un gra d'all i una fulla de llorer.
8. La pasta només ha de bullir de 2 a 3 minuts.
9. Escorreu-la, barregeu-la amb la salsa que vulgueu i mengeu-la tot seguit...

És un plaer sublim.

Tarta de civada i ceba

2008-10-12T16:58:00.016+02:00

Per la pasta :

150 g de flocs de civada
75 g de farina integral
65 cc d'oli de blat de moro
65 cc d'aigua
sal marina

Pel farcit :

2 cebes grosses
herbes aromàtiques (orenga, farigola, romaní...)
sal marina
pebre negre

Per fer la pasta, posem en un bol tots els ingredients secs: els flocs, la farina i la sal.

Fem una emulsió amb l 'oli i l 'aigua, batent-los amb energia. Incorporem aquesta emulsió al bol i pastem amb les mans.
Formem una bola que deixem reposar una estona.
Mentre, tallem les cebes a mitges llunes. Les posem en una paella amb una mica d'oli, una mica d'aigua, sal i pebre. Remenem, esperem un parell de minuts, tapem la paella i deixem coure a foc mig.
Encenem el forn a 180º.Untem un motlle desmuntable amb una mica d'oli. Posem la bola de pasta al mig i, amb la mà, l 'estenem cap als cantons del motlle, fent-la pujar per les parets.(*)
Punxem la base amb una forquilla. Entrem la base de la tarta al forn durant 5 minuts.
Un cop la ceba sigui transparent, hi posem una mica d'herbes aromàtiques i entrem la tarta al forn durant uns 30 minuts.

*Opcionalment podem retallar cintes de pasta per cobrir-la fent un enreixat.

És deliciosa calenta, tèbia o fins i tot freda.

Tajine de rap i verduretes

2008-04-04T21:13:00.011+02:00

500 g de cua de rap
2 cebes mitjanes (o porros)
4 tomàquets mitjans
2 pebrots verds
1 pastanaga grossa
200 g de xampinyons
una culleradeta de cumí
una culleradeta de paprika
una culleradeta de ras el hanout (barreja d'espècies del Marroc fàcil de trobar aquí)
mitja culleradeta de harissa
julivert fresc
un gra d'all
oli
sal
pebre

Poseu el peix a marinar amb sal, llimona, pebre i un raig d'oli mentre feu la cocció de les verdures. Peleu i talleu la ceba a llunes.
Poseu un fons d'oli en un plat de tajine (o en una cassola de fang) i poseu-hi la ceba. Afegiu l'any premsat, la paprika, el cumí i el ras el hanout.
Incorporeu els tomàquets tallats a trossos. Deixeu reduir a foc mitjà durant 5 minuts.
Afegiu els xampinyons tallats i la harissa. Uns minuts més tard, els pebrots tallats a rodanxes ben fines i la pastanaga ratllada.
Vesseu-hi un vas d'aigua.
Deixeu coure a foc suau i tapat durant 15 minuts.
Col·loqueu el rap i cobriu-lo bé amb la salsa.
Torneu a coure durant uns 20 minuts més amb la tajine tapada.
Piqueu una mica de julivert. Espolvoreu-les pel damunt del guisat, torneu a tapar, espereu un parell de minuts i serviu.

És una alternativa deliciosa amb aromes àrabs penetrants i suggerents. Aquest plat és sempre ben rebut!

Crema de bolets amb pinyons i herbes de bosc

2008-03-01T17:27:00.006+01:00

El bosc a la cuina, el bosc a la taula, el bosc al plat, el bosc als narius, al bosc a la boca...

200 g de gírgoles fresques
1 ceba grossa o un porro gros
10 g de ceps o de moixernons secs
10 g de cama-grocs o de cama-secs (també secs)
100 cc de llet o, millor encara, de llet de civada
un grapat de pinyons
herbes de bosc (farigola, romaní, orenga...)
sal
tamari

Una hora abans poseu els bolets en remull dins d'un bol. Peleu i talleu la ceba a llunes o el porro en anelles. Poseu una mica d'oli en una cassola i afegiu la ceba o el porro.
Al cap de tres o quatre minuts afegiu les gírgoles tallades en trossos grossos. Espereu a que deixin anar l'aigua.
Recolliu l'aigua dels bolets colats que estaven en remull i afegiu-ne dos cullerots a la cassola. Agafeu-ne la meitat i afegiu-los també a la cassola. Deixeu coure uns deu minuts.
Talleu la resta en trossets petits i passeu-los per la paella amb una mica d'oli i de sal, els pinyons i, cap al final de la cocció, les herbes. De sobte, a la cuina se sentirà una extraordinària aroma de bosc!!
Quan els bolets siguin cuits passeu el contingut de la cassola per la batedora amb la llet (a mi m'agrada més amb llet de civada).
Serviu la sopa i poseu-hi els bolets i els pinyons de la paella per sobre. I per finalitzar, un rajolí de tamari.

Sopa de quinoa i ceba

2008-02-12T21:04:00.003+01:00

Una sopa perfecta per aquests dies enganyosos de febrer amb sol brillant al migdia però amb lluna freda als vespres. Està feta amb quinoa, "l'or dels Inques", i ceba daurada. La quinoa no és un cereal, però es cuina com si ho fos. És originaria del Perú i és molt rica en proteïna. Els Inques la consideraven "la mare de tots els grans".

1 litre de brou vegetal
6 cull. soperes de quinoa rases
1 ceba ben grossa o 2 mitjanes
sal o un rajolí de tamari (salsa de soja)

Peleu la ceba i talleu-la a llunes ben fines.
Poseu una mica d'oli en una olla i ofegueu la ceba amb un polsim de sal fins que quedi transparent o i fins i tot lleugerament daurada.
Afegiu el brou. Quan arrenqui el bull, incoporeu la quinoa. (Si us agrada la sopa més espessa o més clara, varieu-ne la quantitat).
Quan torni a arrencar el bull, compteu de 15 a 20 minuts. La quinoa haurà canviat d'aspecte i ja podeu servir la sopa a taula.
Si la voleu una mica més gustosa, afegiu un rajolí de tamari.

És una molt bona alternativa a les sopes de pasta petita.

Tajine de seitan amb prunes i ametlles

2008-01-27T20:52:00.005+01:00

Aquest plat s'acostuma a fer amb carn de xai. La "tajine" és una mena de cassola que cuina estofant el menjar mentre reté el vapor gràcies a la seva particular tapa, la qual cosa evita l'excessiva evaporació del brou o de l'aigua i permet que els aliments es coguin lentament i sense a penes vigilància. Al Marroc cuinen molts tipus de carns i peixos amb aquest sistema, però com que no menjo carn, he adaptat les receptes de carn per fer-les amb "seitan", un aliment altament proteic que, ademés, m'encanta.

Aquestes tajines sobre fogons, a la terrassa d'un restaurant a Jamaa el Fna ,

deixaven escapar unes olors excelses!!

250 g de seitan
2 cebes mitjanes
100 g de prunes seques amb pinyol
50 g d'ametlles crues
un grapat d'olives trencades
una culleradeta de grans de coriandre
un gra d'all
una fulla de llorer
safrà
un trosset de gingebre
un culleradeta de canyella en pols
oli
sal
pebre

Poseu oli en un plat de tajine (o una cassola de fang) i fregiu el seitan salpebrat i tallat a trossos.
Quan tingui color, afegiu la ceba, tallada a llunes, amb un polsim de sal.
Condimenteu amb l'all i el gingebre picat, la canyella, el coriandre aixafat, el safrà, les olives i la fulla de llorer.
Cobriu amb aigua i deixeu que cogui durant 20 minuts.
Mentre poseu les prunes i les atmelles en remull, però per separat.
Quan hagi passat el temps, afegiu les prunes i deixeu coure 10 minuts més.
Fregiu lleugerament les ametlles que haureu pelat (amb el remull, la pell surt fàcilment) en una paella amb una mica d'oli. Incorporeu-les a la tajine i deixeu 5 minuts més.
Serviu acompanyat de cuscús.

Podeu preparar aquest plat la vetlla i encara serà millor...

Evidentment, el plat es pot fer pas a pas amb carn de xai o de vedella, només que el temps de cocció variarà (punt 4 : 1 hora / Punt 6 : 20 mn / Punt 7 : 5 mn)

Albergínies Sichuan

2007-12-16T20:38:00.002+01:00

4 albergínies mitjanes
2 grans d'all
1 pebrot de caiena
1 trosset de gingebre fresc
2 cullerades de tamari (salsa de soja)
1 culleradeta de sucre
1 culleradeta de salsa de peix (es ven en les botigues d'alimentació oriental)
1 culleradeta d'oli de sèsam (optatiu)
1 vaset de brou

Preparació :

Peleu i talleu les albergínies en trossos de la mida d'un dit.
Aixafeu els alls i buideu el pebrot.
Piqueu el l'all, el gingebre i el pebrot sense que quedi massa petit.
Barregeu en un bol el brou, el sucre i el tamari.

Cocció :

Escalfeu a foc fort tres cullerades d'oli en un wok.
Quan l'oli estigui molt calent però no fumegi, feu saltar-hi les albergínies durant 4 minuts sense parar de remenar-les.
Traieu-les i reserveu-les dins un plat.
En el wok i sense afegir-hi oli, feu saltar l'all, el gingebre i el pebrot de caiena durant 30 segons.
Afegiu el contingut del bol i espereu que bulli.
Troneu a posar-hi les albergínies, barregeu bé i deixeu coure durant un parell de minuts o fins que comproveu que l'albergínia és cuita.
Afegiu la salsa de peix i l'oli de sèsam, remeneu i retireu del foc. Serviu immediatament.

Aquest plat és el que més em va agradar durant la meva estada a Xina. El vaig menjar a Beijing en aquest restaurant de la zona dels "hutong", al carrer, entre cotxes, motos i gent en bicicleta o rickshaw.

Linzer Torte

2007-12-11T01:07:00.001+01:00

125 g de farina integral
60 g d'avellanes crues
125 g de mantega tova
60 g de nous pelades
100 g de mel
1 cull. sopera de canyella en pols
1 cull. petita de llevat
1 punteta de clau en pols
1 ou i un rovell d'ou
300 g de melmelada de gerds
la pell de 1/2 taronja

Piqueu les avellanes i les nous. Ratlleu la pell de la taronja o piqueu-la en la picadora.
Barregeu la mel, la mantega, l'ou, les espècies, la pell de la taronja, les avellanes i les nous. Treballeu-ho una estoneta. Barregeu bé el llevat en pols amb la farina i afegiu-la de mica en mica a la massa. Queda una mica enganxosa, però ja és així.
Feu-ne una bola i poseu-la uns 30 minuts a la nevera. Enceneu el forn a foc fort (200º). Agafeu dues terceres parts de la massa i folreu un motlle de tarta. No cal utilitzar el corró, feu-ho amb les mans. Poseu-hi la melmelada de gerds per sobre.
Estireu la resta de la massa afegint farina. Amb un ganivet, talleu-ne tires que posareu per sobre la melmelada. Feu un enreixat procurant que els rombes quedin bastant en diagonal. Pinteu els voltants del pastís i l'enreixat amb el rovell d'ou batut.
Enforneu durant uns 30 minuts, deixeu refredar i mengeu l'endemà... És encara més bona.

(Dedicada a Nimue)

Boniatos fregits

2007-11-01T03:28:00.003+01:00

2 boniatos
oli
sal

Peleu els boniatos i talleu-los a rodanxes no gaire gruixudes. Saleu-los.
Escalfeu prou oli en una paella com per que en fregir-los no quedin amuntegats. Feu-ne més d'una tanda, si cal.
Col·loqueu-los sobre paper absorbent per que no siguin oliosos.
Mengeu de seguida.

Crema freda de carbassó al pesto

2007-07-31T23:09:00.001+02:00

Per la crema de carbassó

2 cebes grosses
4 carbassons
brou vegetal
oli d'oliva
sal marina

Per la salsa al pesto

50 g d’alfàbrega fresca
1 gra d’all
20 g de pinyons
50 g de formatge de Parma “Reggiano" (o de Maó, molt sec)

Peleu les cebes i talleu-les en mitges llunes. Poseu oli en una cassola (sense abusar, però sense por) i ofegueu la ceba destapada, amb un polsim de sal marina i a foc suau. Renteu els carbassons, a poder ser de conreu biològic per tal de no haver-los de pelar. Talleu-los a rodanxes i ajunteu-los amb la ceba. Deixeu-los coure una estona. Cobriu-los amb brou vegetal. És millor posar-hi poca aigua, just per cobrir, que no pas massa, ja que sempre se'n pot afegir. Deixeu-ho coure uns 20 minuts.
Mentrestant, feu el pesto.Netegeu les fulles d’alfàbrega i traieu-ne les tiges. En un morter aixafeu l’all pelat amb un polsim de sal. Passeu els pinyons per la paella, sense gens d’oli i a foc suau, fins que quedin brillants i lleugerament daurats. Afegiu-los al morter, reservant-ne uns quants per posar sencers al final.
Piqueu-los amb la mà de morter integrant-los a l’all. Quan quedi com una pasta, afegiu l’alfàbrega talladeta menuda. Piqueu-la bé amb la mà de morter fins que es “fongui” amb els altres ingredients. Ratlleu el formatge de Parma i afegiu-lo tot, o quasi tot si en voleu reservar una mica per espolvorejar-lo en el plat.
Remeneu mentre hi tireu l’oli lentament fins a aconseguir una salsa espessa.
A última hora, afegiu els pinyons que teníeu reservats.
Passeu-ho els carbassons i la ceba cuits per la batedora i rectifiqueu la consistència de la crema afegint-hi més brou si cal, o llet.
Serviu la crema freda i amb una cullerada de pesto per sobre.

La Salsa al Pesto me la va ensenyar la meva amiga Anna, de mare italiana i pare francès. La va fer un dia mentre jo mesurava els ingredients que ella anava utilitzant. Ara fa un temps que em faig la xula i que, tal com ella m'aconsellava, no em miro la recepta: "Io non leggo mai le ricette di cuine e non misuro alcun ingrediente". Així que no me l'he mirada i... he alterat l'ordre dels ingredients! Però... com ella diria: "E chi se ne frega?"

(Dedicada a Pere)

Coulant

2007-05-06T20:25:00.003+02:00

100g de xocolata de postres
35g de mantega salada
2 ous
35 g de sucre
25 g de farina
confitura de taronja amarga

Foneu intímament la xocolata amb la mantega salada, a foc molt suau.
Deixeteu enèrgicament un parell d'ous amb el sucre.
Barregeu els ous batuts amb la xocolata fosa.
Afegiu la farina.
Ompliu els motlles untats amb mantega i ensucrats.
La barreja no ha d'arribar fins a dalt de tot dels motlles.
Entreu-los al forn roent (220º) durant 8-10 mn vigilant que el cor no s'endureixi massa aviat.
Per fora han de quedar ferms i voluptuosos i un cop esberlats, n'ha de regalimar la xocolata.
Serviu-los amb una mica de confitura de taronja amarga al costat.

(Dedicada al Veí de dalt)

Crema primaveral de verdures

2007-04-07T00:46:00.001+02:00

1 pastanaga grossa
2 porros mitjans
1 ceba grossa
2 patates mitjanes
100 g de pèsols, carxofes o espàrrecs verds
brou o aigua
crema de llet o llet de civada
25 g de llavors de gira-sol
oli d'oliva
sal marina
tamari (salsa de soja)

Torreu lleugerament les llavors en una paella sense gens d'oli. Han de quedar brillants i daurades però no cremades.
Netegeu molt bé les verdures. Peleu les cebes i les patates. Raspalleu les pastanagues. Talleu els porros en sentit longitudinal i netegeu-los sota l'aixeta per treure'n tota la terra.
Talleu les verdures a trossets i ofegueu-les en una cassola amb oli i una mica de sal (primer la ceba i els porros i després la resta).
Cobriu-les amb aigua o brou i quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc mínim durant un quart d'hora. Tritureu (opcionalment passeu pel colador), afegiu un bon raig de crema de llet o de llet de civada .
Serviu en bols o plats sopers, afegiu un rajolí de tamari i repartiu les llavors de gira-sol.

Galetes

2007-02-12T10:00:00.001+01:00

100 g de mantega tova
150 g de farina integral (o blanca)
100 g de sucre roig
mitja culleradeta de llevat en pols
la pell d'una llimona o d'una taronja
1 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de gingebre en pols
1 polsim de clau en pols
1 ou

Enceneu el foc a 200º. Barregeu la mantega amb el sucre. Poseu la farina i el llevat sobre el marbre, afegiu la mantega amb el sucre, la pell del cítric i les espècies.
Pasteu fins que us quedi una bola ben homogènia. Enfarineu el marbre, la "bola", les mans i el corró. Estireu la pasta fins a obtenir una làmina de mig centímetre.
Talleu les galetes amb un motlle i desengantxeu-les amb l'ajuda d'una espàtula. Poseu-les sobre la llauna del forn untada amb mantega.
Pinteu-les amb l'ou batut.
Entreu-les al forn i espereu uns 10 minuts vigilant que no es cremin.

(Dedicada a Emgiro)

Coca de verdures i anxoves

2007-01-29T10:43:00.004+01:00

300 g de farina (200 g d'integral i 100 g de blanca)
1 sobre de llevat de forner
aigua
3 cebes maques
1 tomàquet
anxoves de primeríssima qualitat
olives negres
tàperes
herbes aromàtiques
oli aromàtic
sal
pebre

Bolqueu les farines en un plat ben gros. Feu un forat al mig i poseu-hi el llevat, la sal , un rajolí d’oli i una mica d’aigua tèbia. Desfeu el llevat i afegiu la farina al voltant, de mica en mica, tot pastant. Heu d’aconseguir una massa fina. Llavors podeu traslladar-la damunt del marbre i continuar pastant durant uns minuts. Ha de quedar una massa llisa i flexible, gens dura. Deixeu-la reposar en un plat fondo tapat amb un drap net sobre els fogons o al sol.
Enceneu el forn a 250º.
Mentrestant, talleu les cebes a llunes. Poseu un bon raig d'oli en una paella grossa, i quan sigui calent, tireu-hi les cebes amb una mica de sal. Deixeu que coguin a foc suau i sense tapar, vigilant que no es cremin. A mitja cocció afegiu les herbes aromàtiques i el pebre negre (a poder ser acabat de moldre).
Quan la ceba sigui cuita, torneu a treballar una mica la pasta de la coca, afegint-li un rajolí d'oli. Esteneu-la en una plata per anar al forn untada amb una mica d'oli i cobriu-la amb la ceba, unes rodanxes de tomàquet, les olives, les tàperes i les anxoves.
Coeu-la a forn fort durant uns 30 minuts. Quan la coca estigui feta, amaniu-la amb un raig d'oli cru.

(Dedicada a l'Astre)

Macarrons Gold (amb pastanagues i formatge)

2006-10-30T06:56:00.003+01:00

300 g de macarrons
2 cebes grosses
2 pastanagues grosses
un rajolí de ratafia
cúrcuma o safrà
formatge de vaca curat (p. ex. Cadí)
oli
sal
pebre negre

Peleu i piqueu les cebes. Peleu també les pastanagues i ratlleu-les. Fregiu primer la ceba amb una mica de sal i al cap d'una estoneta afegiu les pastanagues. Remeneu per integrar-ho tot.
Afegiu un rajolí de ratafía al sofregit (inspiració sobtada de cuinera experimentada).
Bulliu l'aigua pels macarrons. Saleu-la i poseu-hi cúrcuma o safrà per donar un color "daurat" a la pasta (el safrà és només pels milionaris). Coeu els macarrons "al dente".
Quan siguin cuits barregeu-los amb el sofregit de ceba i pastanaga. Espolvoreu-los amb pebre acabat de moldre (alegrarà els vostres paladars).
Ratlleu el formatge i, en una plata de forn, alterneu una capa fina de macarrons i una de formatge.
Gratineu al forn fins que el formatge sigui fos i... daurat.
Serviu els macarrons ben calents. Els bons costums aconsellen acompanyar-los d'una amanida fresca.

(Dedicada a Escargot Iroquois)

Truita amb herbes provençals

2006-10-05T21:00:00.003+02:00

Un passeig solitari en moto per Collserola em fa oblidar completament l'hora de dinar.

Amb poc temps per davant invento una truita a la francesa de "haute cuisine".

Deixeteu l'ou amb un bri de sal.

Poseu oli aromàtic a la paella (llorer, farigola, pebre, caiena) i poseu-la al foc.

kkkkkkkkkk

Espolvoreu la truita amb herbes provençals.

L'ou esdevé una "Omelette aux Herbes Provençales" i amb una llesca de pa amb tomàquet amb oli bo i sal:
Violette Moulin en estat pur!

La soupe à l'oignon (sopa de ceba)

2006-01-25T19:19:00.002+01:00

4 cebes
1 litre de brou vegetal
oli
sal
1 cullerada de farina

Peleu les cebes ; talleu-les per la meitat i després a mitges llunes.
Poseu una cassola al foc amb un raig d'oli.
Poseu el brou a calentar.
Quan la ceba sigui transparent però no rossa, afegiu la cullerada de farina i remena.
Incorporeu el brou a la ceba i deixeu que tot plegat cogui durant uns 15 minuts.
Serviu amb formatge emmenthal ratllat per sobre.

(Dedicada a Escargot Iroquois)

Sopa de bolets secs

2005-12-20T01:33:00.001+01:00

Què dius ara! Tants bolets has comprat? On vas a parar! Però si amb vint-i-cinc grams en tenim prou, home...Au, posa’ls en remull, pela una ceba i pica-la ben fineta. Aquesta no, agafa la més grossa. Això! Aquesta és maca.
I tu ratlla el tomàquet. No, home, no! No cal que sigui tan gros. Com diu en Pla, de tomàquet... una llàgrima.
Engega el foc i posa-hi la paella amb un fons d’oli. Ara, quan sigui calent tira-hi la ceba picada i la fulla de llorer. I una mica de sal. Així, una mica, no gaire, que el brou ja és salat. Remena bé, però amb la cullera de fusta sinó encara em ratllaràs la paella. No, no soc rondinaire... Calla i remena que has d’estar concentrat!
Tu podries anar fent la picada. Pela vint ametlles torrades. Que per què vint? I jo que sé! Sempre s’ha fet així a casa! Quines preguntes de fer... Aixafa-les al morter amb una mica de sal, un gra d’all petit pelat i unes fulletes de julivert. Quantes? No sé... unes quantes, ja et dic... Ves picant amb la mà de morter... que quedi tot ben picadet.
Mmm... Quina olor, la cebeta... Ja està transparent, no? Sí...? Dauradeta, dius? Doncs va, ja pots afegir-hi el tomàquet ratllat.
Mentrestant, tu ves escalfant el brou. Uns tres quarts de litre, que avui serem quatre a taula. I tu què vols ara? Ah! Ja està la picada? Doncs dilueix-la amb una mica d’aigua i si el tomàquet ja està confitat, tira-la al sofregit. Posa-hi una mica de pebre vermell. Un polset... Oh, quina olor, verge!!
Tu torra una llesqueta de pa. Sí, aquesta mateixa que va sobrar del sopar d’ahir... i cola els bolets... però no en llencis l’aigua. Talla’ls ben petits.
I ara, “al tanto”: treus la fulla de llorer, bolques el sofregit al vas de la batedora, hi afegeixes l’aigua dels bolets i la llesca de pa torrat esmicolada i ho bats tot fins que quedi homogeni. Que què vol dir homogeni? Això... lligadet, que en dèiem abans.Prou, prou! Ja està bé! Tira-ho a l’olla del brou i remena. Afegeix els bolets. I ara, tapa l’olla i deixem que cogui una mitja horeta a foc suau.
Va, espavileu! Enceneu la llar de foc i pareu taula, que sempre ho haig de fer tot jo, renoi!!

(Dedicada a Escargot Iroquois)

Els carquinyolis de la Lola

2005-11-21T21:20:00.003+01:00

La Lola somriu mentre corda les cintes del davantal blanc al voltant de la cintura. Li riuen els ulls, sota les celles grises, quan frega el marbre de l’obrador amb parsimònia, dibuixant-hi camins invisibles amb la baieta humida.

S’acosta a la pica, obre l’aixeta i deixa que l’aigua llisqui, massa freda pel temps que fa, per les seves mans grans, acostumades a tòrcer draps i a pastar farina i aigua. Les eixuga amb la vora del davantal, treu una agulla de la butxaca, se la posa entre les dents mentre es recull un floc de cabells i l’enfonsa dins el monyo. S’alça de puntetes per agafar una ampolla d’anís de la lleixa més alta, s’ajup per collir la llimona més madura del cistell, es gira per obrir la fresquera i agafar-ne un parell d’ous, busca el bicarbonat, destapa el pot de les ametlles, pesa el sucre i de sobte es troba envoltada d’un núvol de farina.

Riu la Lola, riu en silenci mentre bat els ous fins que es tornen escuma. Ratlla la llimona i tanca els ulls amb delit quan n’aspira profundament la fragància. Fa un volcà sobre el marbre amb la farina barrejada amb el bicarbonat i al mig hi posa el sucre, els ous batuts i una miqueta d’anís. Encén el forn i pasta amb força sobre el marbre ample i polit després de tants anys de treball nocturn.

- Lola, demanen! Crida en Juanitu assegut a la vora del foc.La Lola dona uns copets a la massa, es frega les mans al davantal i apareix amb posat seriós entre les cortines de fusta.

- Què hi posarem?

- Dos de mig i un tall de coca... del cantó que tingui més sucre...

- Vuit pessetes.

- “Déu” siau.

La Lola torna a l’obrador, tria les ametlles i les enfonsa dins la massa amb els seus dits gruixuts. La fa rodolar sobre el marbre i amb un ganivet en talla quatre trossos per fer-ne quatre pans. Altre cop torna a somriure, aixeca el cap per mirar el rellotge esgrogueït i fica els pans dins el forn. Al cap d’uns minuts comprova la cocció punxant un dels pans amb una agulla de fer mitja. Sense apagar el forn els treu tots quatre i, amb un ganivet de serra, els talla en llesquetes al biaix, subjectant-los amb la mà esquerra embolicada amb un drap net i polit com el marbre, ample i eixut com ella, la Lola, la Lola de can Quel, tant callada i tant esquerpa. Torna a obrir el forn per ficar-hi les llesquetes i resa en silenci quatre parenostres i un avemaria sense massa convicció, fins que queden cruixents i daurades, ben daurades.

De sobte sona la campaneta, s’obre la porta del carrer i entren tres nens amb el nas vermell i penellons a les mans sense guants. Astorats davant del taulell, ensumen l’aire calent que ve de dintre i un llampec els passa pels ulls.

- Iaia! Iaia! Has fet carquinyolis per berenar!

Brunzeixen com abelles al voltant de la Lola i s’abracen a les seves faldilles oloroses de coca dolça i panets de Viena. Ella se’n desempallega amb les mans i corre a escalfar un petricó de llet per cada un d’ells. De cua d’ull se’ls mira seure en silenci al voltant de la taula de la cuina, amb ulls afamats, sense gosar tocar un sol carquinyoli de la plata.
La Lola torna a somriure, però els nens no ho han vist.

(Dedicada a Marduix Gebrat)

Truita de boniatos

2005-10-24T03:11:00.003+02:00

500 g de moniatos de temporada
2 porros tendres
4 ous frescos de gallina rossa
100 g de formatge de cabra
herbes de bosc (orenga, farigola, romaní)
sal
oli d’oliva

Peleu els moniatos i esbandiu-los sota el raig de l’aigua fresca de l’aixeta. Talleu-los a làmines i saleu-los.
Renteu els porros, tallant-ne les fulles pel mig per treure’n la terra.
Sosteniu-los amb una mà per les fulles i, sobre una taula de fusta, esquinceu-los en anelles amb un ganivet ample i esmolat. Saleu-los.
Trenqueu els ous d’un en un, amb un cop sec contra el cantell del marbre i, mirant que no us regalimi la clara per la mà, deixeu-los en un plat fondo (amb gest displicent, llenceu-ne les closques a la pica...).
Poseu una paella al foc amb un fons d’oli, i quan sigui ben calent, fregiu-hi els porros. Al cap d’uns 3 minuts afegiu-hi els moniatos.
Mentre, deixateu els ous amb fúria i ritme (tant se val si ho feu amb una forquilla o amb una batedora manual) fins que estiguin força escumosos.
Espolvoreu la barreja de moniatos i porros amb un polsim d’herbes de bosc.Aixafeu toscament el formatge amb una forquilla.
Quan els moniatos i els porros siguin tendres, traieu-los de la paella amb una escumadora i barregeu-los amb els ous. Tireu-hi el formatge per sobre.
Escalfeu una paella amb molt poc oli (un rajolí), bolqueu-hi la barreja d’ous, porros, moniatos i formatge i espereu que qualli. Ajudant-vos d’un tombatruites de ceràmica de La Bisbal (on hi digui Tombatruites), doneu la volta a la truita amb gràcia i distinció. Deixeu que s’acabi de coure, tot mirant que quedi lleugerament crueta per dins.

(Dedicada a Escargot Iroquois i a l'Antoni de Sant Pol)

Els fideus de l'Adela

2005-09-27T19:00:00.003+02:00

L’Adela va aprendre a cuinar per què li agradava llegir. Una tarda d'estiu, després d’haver escrutat més de vint vegades el llom dels llibres de totes les prestatgeries de la casa, va tornar a topar amb el manual de receptes desllorigat que s’arrossegava des de sempre per la cuina. Li va donar voltes mirant-se’l amb desgana i amb una ganyota se’l va endur cap al jardí. Va jaure sobre la gespa amb les ombres de les fulles de les acàcies dansant-li al damunt i el va obrir a l’atzar :

“Fideos a la cazuela”

Aquest era, des de petita, un dels seus plats preferits. A casa seva només el cuinaven durant els mesos d’estiu perquè el pare, que es quedava treballant a la ciutat mentre la família estiuejava, no el podia sofrir. L’Adela va mossegar-se el llavi inferior mentre recordava la cara de fàstic del seu pare quan s’excusava de menjar-ne, tot explicant que quan ell era petit, a casa seva en feien un cop per setmana i que els havia avorrit. Així doncs, la mare de l’Adela, que s’havia acostumat a mirar la pesseta, aprofitava l’absència del marit per fer un plat barat i gustós pels seus quatre fills.

“Se frie la costilla de cerdo en una cazuela de barro, con aceite y una hoja de laurel...”

A l’instant va notar com li pujava el regust de la cassola de fang al dors de la llengua mentre evocava el crepitar de l’oli a la cuina silenciosa de la casa d’estiu. Suspesa, per un moment, en un fil transparent i tibant, a l’Adela li va semblar sentir de lluny la veu clara de la veïna, cantant en castellà, barrejada amb el soroll de l’aigua del safareig i l’olor freda del sabó Lagarto.

“...se añade la cebolla picada, se sofríe bien y luego se agrega el tomate...”

Va pensar que en aquell context, bien no es referia a la qualitat sinó a un temps molt determinat de cocció. Quan la mare li deia a alguna amiga : “Primer fas un bon sofregit...”, aclucava els ulls, avançava els llavis fent “morritos”, i a l’hora, ajuntava els cinc dits de la mà cap amunt mentre deixava la frase en suspens, deixant que l’amiga imaginés un sofregit abundant, fosc, sucós i confitat.

Amb el temps, l’Adela va calcular que això equivalia a una mitja hora.

“...se añaden los fideos, se echa el agua hirviendo y se dejan cocer lentamente...”

Havien de ser fideus del número dos, amb un foradet al mig (la mare sempre insistia en aquest punt quan feia anar l’Adela a comprar-ne), i grocs, perquè volia dir que tenien més ou. “Corre a l’Spar, Adela, a veure si encara és obert i em portes un paquet de fideus”. Corria sola sota el sol de migdia, carrer avall, ensumant olors d’escalivada, d’arròs amb conill o d’excrement de vaca lletera i sentint dringar els coberts enmig de murmuris arrossegats. L’Adela hauria volgut entrar un moment en aquells menjadors foscos de les cases de poble, veure-hi la taula parada, aixecar la tapa de les cassoles, notar el tacte de les engrunes de pa a les tovalles, respirar l’atmosfera de vides desconegudes i tornar a sortir al carrer.

“...se retiran del fuego y se sirven en la cazuela.”

Fumejaven dins la cassola i la gana dels quatre germans s’excitava amb el vapor que s’estenia, infinit, per sobre de la taula, fins a posar en una terrible evidència la buidor dels plats. La mare, amb els moviments ràpids i concisos d’una garsa, omplia els plats a vessar, i satisfeta, observava menjar els seus petits en silenci mentre tallava amples llesques de pa rodó. L’Adela va tancar el llibre, es va aixecar de la gespa i va enfilar cap a la cuina.

*Actualment substitueixo el cap de costella per seitan i queda igualment deliciós.

dddd

(Dedicada a la meva mare)

2005-01-01T22:12:00.000+01:00